Ex tennista professional, actual capità espanyol de la Copa Davis, exentrenador de tennis de l’Escola Esportiva ACELL i amic Special.

Ell és un dels referents dels nostres esportistes i sempre ha estat al nostre costat amb un gran nombre de col·laboracions. El 2004 es va convertir en l’entrenador d’un grup de tennistes de l’Escola Esportiva ACELL que actualment entrenen a les pistes de la Vall d’Hebron. Ha sigut un dels grans impulsors del tennis adaptat i sempre ha donat suport als esportistes de la Federació ACELL-Special Olympics. Ha sigut portador de la Torxa dels Jocs Special Olympics i encesa del foc olímpic del peveter, ens ha acompanyat en el Trofeu Conde de Godó i ens ha ajudat a difondre la filosofia de Special Olympics.

 

  1. Un dels nostres objectius és una millor inclusió social de les persones amb discapacitat intel·lectual. Després de ser tants anys entrenador dels tennistes de l’Escola Esportiva de la Federació ACELL. Creus que s’aconsegueix amb l’esport?

→ Absolutament, crec que l’esport és la millor eina per a la inclusió social, independentment del que sigui.

 

  1. Quina implicació vas tenir en fer del tennis un esport adaptat per als nostres esportistes i que fos competitiu i adaptat a tots els nivells de joc i discapacitat?

→  Hi vaig tenir una implicació total, perquè vam dissenyar unes probes adaptades per aquells que no podien fer partits i van tenir molt èxit. Actualment, s’estan fent arreu del món, i per la competició a nivell de partits també perquè vam aconseguir que es jugués pràcticament amb les mateixes regles que el tennis professional.

 

  1. En els últims Jocs Special Olympics La Seu d’Urgell-Andorra la Vella 2018 vas protagonitzar dos moments clau: ser un dels portadors de la Torxa olímpica acompanyant al nostre esportista Diego Zurriaga. Quin record en tens?

→En tinc un record preciós com cada moment que he passat amb els esportistes de Special Olympics, i encendre la torxa, és un dels moments més bonics dels Jocs.

 

  1. Però aquests Jocs no han estat ni molt menys els únics en què has col·laborat amb nosaltres. Quins van ser els primers? Quins Jocs recordes amb més nostàlgia?

→ Els primers van ser a Badalona 2004.  Però els que recordo més potser serien els de Lloret en el 2006 perquè vam dormir allà també i vam viure els Jocs les 24 hores del dia.

 

  1. En alguna ocasió t’hem sentit dir que mai havies sigut tant feliç com quan entrenes als esportistes de Special Olympics. Per què?

→Perquè vius unes experiències úniques i enriquidores a nivell personal que no les pots tenir a cap altre àmbit. Tots els esportistes amb qui he treballat tants anys m’han aportat moltíssim a la meva vida.

 

  1. Quins consells els hi diries als esportistes de Special Olympics que s’entrenen i lluiten cada dia per superar-se i tenir un espai en l’esport?

→ Els hi diria que gaudissin de cada moment a la pista perquè és un luxe poder fer esport i mira de superar-se cada dia, és molt bo per a cada un d’ells i elles perquè els aporta moltíssim a la seva vida.

 

  1. Després de tots aquests dies sense poder entrenar degut a la pandèmia, quina seria la teva recomanació als nostres esportistes?

→ El més important és la paciència i anar recuperant la dinàmica d’entrenament poc a poc. No s’ha d’anar molt de pressa perquè el risc de lesió és molt alt després de tant temps d’inactivitat.

 

  1. Quin és el millor moment que has viscut amb els nostres esportistes? Alguna experiència que destacaries?

→ La veritat és que tots els moments han sigut valuosíssims, em seria difícil escollir-ne alguns per sobre dels altres.

 

Preguntes test:

    • Un esport que no sigui el teu: Futbol
    • Un passatemps: Pàdel
    • Un menjar: Sushi
    • Un llibre: La conjura de los necios, de John Kennedy Toole.
    • Una pel·lícula: Ben Hur
    • Una cançó: High way to hell
    • Una virtut: l’honradesa
    • Un defecte: la impaciència
    • No t’agrada la gent que: Fa mal a algú altre
    • Sempre em fa somriure: La bona gent